domingo, 21 de junio de 2009

Bobby Womack. Across 110th street

Si algo tienen las películas de Trantino es su banda sonora. Hasta donde llega mi memoria, no he visto (entera) ninguna película suya. Pero sus bandas sonoras sí que las he visitado. El muy cabrón tiene un gusto excelente para la música. (entiéndase excelente como que coincide más o menos con el mío). He aquí una muestra:


2 comentarios:

Anónimo dijo...

Estimat pez martillo

Així m'agrada! sa seua definició d'excel·lència musical demostra un pic més que vostè no's deixa dur com majoritariament ho fan ets altres. Jo també crec que ses bandes sonores de'n Tarantino no tenen preu, encara que jo si que n'he vista cualcuna peli seua (res de s'altre món). Ara que m'he animada an escriure, no volia posar fin an aqueix comentari sense donar-li ben merescudes felicitacions per ses seues entrades. Una aferrada.

El Pez Martillo dijo...

Gràcies anónima pes comentari. Ara que s'ha animada, no dubti a tornar a escriure, que tots els comentaris son benvinguts dins aquest racó.

Fent un poc de memòria resulta que lo que sí he vist sencer d'en Tarantino és el doble episodi que va dirigir a CSI: Las Vegas, i he de reconéixer que és un del millors de sa sèrie, i sa música també hi juga un paper important. Aquest tio deu tenir una discoteca impressionant perquè a ses seves bandes sonores hi surten grups, artistes i versions poc coneguts i que ja ténen un bon grapat d'anys.

Com a mostra, una versió del gran Gainsbourg que surt a Death Proof:

http://www.youtube.com/watch?v=pyxftLC7gew

Aquí sa verisó original en francés:

http://www.youtube.com/watch?v=rMhO0Kfl5Ck

Salut i gràcies novament.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...